TANT DE TEMPS

Fa tant de temps que no escric res als Blogs, no hi ha cap motiu ni se perqué vaig deixar de fer-ho. Intentaré però, fer-ho anb regularitat.

DIES D'ESBARJO

Dies de festa major, d'esbarjo i xerinola.

Passades de gegants, que alegren a petits i grans.

Cantades d'havaneres, i rom cremat,

festa a la que hi participa tot el veïnat!

Hi com deia la Trinca...

Passi-ho-bé...fins l'any que ve !!!

(Si Deu vol...)

QUAN DE TEMPS !!!

Passen els anys sense ni gairebé adonar-nos-en, perdem amics... o no, sabem que hi son però...un dia per l'altre deixem de comunicar-nos i pensem... demà els trucaré i tampoc es fa. Pot ser que ells pensin el mateix...o no.

Diré però, que em recordo de tots i cada un de vosaltres, els que varem compartir les beceroles de saber fer un Blog.

I si un dia entreu( per casualitat), aqui deixo algunes de les poques coses que encara faig.

Vaig participar en la Innocentada que es fa cada any al teatre Conservatori.

Al grup del poble estem assajant " Les dones sabies" de Moliere.

Per la Diada, ballada de sardanes i ofrena floral al monument de la plaça.

Lectures de Poemes, amb motiu d'alguna data especial....Sant Jordi....Dia internacional contra el maltractament a les persones...etc.

De moment res mes, us estimo.

LA FIRA DEL VAPOR

La fira del Vapor es una mostra de les moltes activitats, feines, oficis (donem-li el nom que voguem), que tenien lloc a moltes de les poblacions situades a la vora d'un riu, com es el cas de Sant Vicenç de Castellet, aquí la industria es decantava mes per el tèxtil, el marbre i la pedra. Podríem donar-li un altre nom, per exemple a Manresa es la Fira de l'Aixada, la nostra no te res a veure amb la de Manresa que multitudinaria, la nostra es petita, però no per això menys important.

Els carrers es van omplir de llum i color, tot el poble era una festa, els santvicentins, tots, d'una manera o altre es sentien partícips de la Fira.

Com que encara no fa un any que m'he instal·lat al poble, no l'havia vist mai, i la veritat es, que m'ho vaig passar molt be. Deixo un parell de fotografies que reflecteixen una mica l'ambient de la Fira.

I fins a la pròxima que serà si no hi ha res de nou a mitjans de Juliol.

TEATRE

Ja ha passat, un any mes, Sant Jordi, enguany he estat força distreta, vull dir enfeinada, al matí a la plaça de l'Ajuntament vaig llegir un conte per la mainada, van estar contents i van riure força, en acabar em van regalar una rosa, la primera. Al migdia l'Àlex em va portar la segona i a la tarda els nens d'en Jaume i l'Adri, la tercera.

A la nit es feia unes representacions al teatre del coro on s'interpretava música, cançons, poemes i el grup "Cul i seu" vam llegir esqutxos de diverses obres de teatre.

Realment va ser un dia rodó.

HEU VIST COM NEVA?

Hem vist començar la setmana amb neu, una nevada com feia força anys que no es produïa, per sort, al fer-ho a primers de març que, quan surt el sol ja escalfa una mica mes, no la tindrem pels carrers massa dies, com hauria passat si hagués estat a mitjans de desembre o gener. A la matinada era una nevadeta minsa i hom pensava que no seria res de l'altre món. Al pas de les hores es va engrescar i a la tarda ja va canviar el panorama, nevava de valent fins assolir un gruix de trenta vuit cm. Al matí de l'endemà, la gelada havia deixat uns caramells afilats com puntes de ganivet.

SALOU

Aquesta es una de les escales del vestibul. La de sobre el passeig marítim. Una de les moltes estatues del jardí. La darrera, la vista que veiem desde l'habitació.

A mitjans del mes passat, a l'Esplai del poble van organitzar una petita estada de tres dies en un Hotel de Salou.

M'hi vaig apuntar, i aquest va ser el resultat:

Tres dies de maravella, algú pot pensar que no n'hi ha per tant, però quan fa molt de temps que no vas a enlloc, quan fa tant de temps que estas sol, que parles amb la pared i la gossa pel sol fet de sentir la veu...es llavors que valoras el poc que tens.

Be prou xerrameca, anavem tres dones, les que ens vam ajuntar, les que compartiem habitació, que varem passejar juntes, ja que del poble eram mes de quaranta. Les tres som grans (per no dir velles), vidues i vivim soles.

Ens ho varem passar d'alló mes be, a la nit hi habia espectacle i ball, i de dia pasejavem per la platja o pel jardí de l'hotel.

Res mes, fins un altre dia.