EL MEU JARDI

Aquestes son les branques de la paulònia, un arbre enorme, la flor es blava i les fulles (ara no en té) son com uns ventalls, amb un diàmetre de 20 cm. A l'esquerra el detall de la flor, son com uns ramijots de campanetes i fa una olor exquisida.

De Sant JORDI a Ntra.Sra. de MONTSERRAT

Si dones un tomb per els carrers mes importants de qualsevol poble o ciutat trobaràs mil i una parada i paradetes amb llibres i roses, persones que van i venen atrafegades, quitxalla que surten d'escola contents amb el treball que han fet a la classe de manualitats, una flor de paper, un dibuix de St. Jordi o un "esgrigot" que els mes menuts amb la seva imaginació, ves a saber que es.

Una servidora, com tots els mortals, em fa il·lusió aquesta diada.

Una amiga m'ha fet arribar una rosa.

El meu fill una altre.

Un comerç la oferia als seus clients.

GRÀCIES, MINGU

Estem en plena clase d'informàtica, però no hi posem gaire atenció perque el temps ens fa una mica la guitza, fa llamps i trons i sembla que es posarà a ploure d'un moment a l'altre, tenin en compte que avui es St. Jordi es logic que ens faci el ruixadet de rigor, com cada any.

Veiem la paret del convent de St. Francesc, amb les seves finestres un "pel" deteriorades, amb molts forats on els coloms s'aixopluguen i també nien.

En Mingu, el profesor te una paciencia de sant, ja que nosaltres les alumnes som una mica "durilles" i ho trobem tot molt enrevessat, de mica en mica, peró hi anirem entrant. Per tot això li'n donem les gràcies.

Apa! Abans d'acabar l'escrit ja ha acabat el mal temps.

EL MEU GOS

E n realitat el meu gos es una gossa, una gosseta que ja te 10 anys, em diuen la gent quan ho comento: ja es vella!

Els hi respong: i que, jo també!

Es petita, peluda, de pel arrissat, dolça i carinyosa, de la "marca" westy.

Quan me la van donar anava bruta i el pelatge ple de nussos no se li veia ni el lloc on había de tenir les orelles, no sabía ni pujar ni baixar les escales, ara, per sort ja està molt millor ja que hi había altres problemes

de higiene i alimentació (que excuso explicar) i que ja s'han resolt.

PEDRETES

Pedra, pedreta tant rodoneta,

que em fas la punyeta,

i em fas un forat

al bell mig del cap.

Pedra, pedreta, tant rodoneta,

aigua et tornaràs,

quan t'arribi el desglaç.

Apaigabaràs la sed,

i amb una mica de sort,

faràs creixer algun bolet.

.

Despres dels nubols...Pedra

UN TAST DE TOT

Nuria,un dels llocs on l'esperit gaudeix de tranquil·litat i bona harmonia.
Sobretot a la temporada baixa,quan no hi ha la masisicació turistica

Us presento l'entrada de casa meva (vostra, si convingués), ara no es així doncs hi faltes les flors.

Us diré que m'agrada el mar, soretot a la matinada quan està en calma i la sortida del sol es reflecteix damunt l'aigua.

´La propera setmana ja serà St. Jordi, no puc obsequiar-vos aquesta rosa ja que es meva i tanmateix es molt, molt especial per mi.

Peró us l'ensenyo perque gaudiu de la seva bellesa.

´Prou plou, pro plou poc, diu la dita, la setmana passada va fer un ruixat fort i curt, quan la pluja va amaïnar ens va deixar aquest arc de St. Martí.

Fa 15 dies que la Iolanda, la meva filla, ve estrenar cotxe i ho va fer per venir a Santpedor amb els seus fills(els meus nets) en Ferran i en Ricard, que jugaven un partit de basquet.

M'AGRADA...

M'agradan tantes coses que les voldria reflectir i explicar-les i ...

M'agrada tantg aquest nou mon que ens obre aquest espai, que no deixaria d'entrar-hi en cap moment.

Voldria posar-hi tot de tot.

Per ejemple: La meva filla Iolanda va estrenar cotxe just fa 15 dies i va fer-ho per venir a Santpedor amb en Ferran i en Ricard, els seus fills, es a dir els meus nets, que jugaven un partit de basquet

M'agrada el mar quan al caure la tarda es veuen els peixos com fan saltirons.

M'agrada la muntanya la inmensitat dels pics mes alts,em corprenen.

M'agrada anar al bosc a collir bolets, quan en veus un i abans de collir-lo fas un repàs amb la mirada per si aprop ni ha algun altre, sens una sensació interna que gairebe es dificil d'explicar.

M'agrada viatjar (mes ben dit,m'agradaria), per dissort no ho faig massa.

Aquí deixo un record, Nuria.

EL MEU GAT

El meu gat es de terrat i si convé de teulada

Quan ell vol jeu al sofà i també a la meva falda.

Si es distreuen caça ocells, no s'els menja juga amb ells,

i quan voleien cel enllà s'els mira sense parar.

quin gat tant intel·ligent!!! Fuig de l'aigua i de la gent.

Tru¡eu les urpes si l'emprenyes, ronroneixa si l'amanyagues.

Si el temps es bo pren el sol i si plou entre els llençols.

nina

Aquesta nina me la va regalar en Josep Mª. un any pel meu sant.
Va fer mans i manigues per amagar el paquet que va anar a buscar amb l'excusa d'anar a comprar el diari.

En tinc moltes de nines aquesta, però es la que mes m'estimo.

record de la innocentada

La innocentada de Manresa d'enguany, al teatre Conservatori de Manresa, vaig tenir el goig de poder-hi participar despres de 34 anys de no fer-ho.

Es tractava d'un recull de les 25 innocentades anteriors, mes o menys una escena de cada una, l'escena en la que vaig sortir era la dels favets i els tremendos i el meu paper el de la mara del rei, un rei molt totxo, per cert, la part del ball va ser una "passada", el final de la primera part sobre tot que van sortir els Tirallongues i despres de ballar una sardana aixecaven un castell.

La gent era molt amable, els que ja coneixia, contents de veure'm i els que no ens habiem vist mai tambe eran molt amables.

El public s'ho va passar d'alló mes be i nosaltres, els que hi participavem contents i entretinguts i amb nostalgia quan es va acabar la darrera representació, i ara ha esperar la pròxima si es que m'hi volen.

Benvinguda

Hola a tots i totes aquest misatge que, com el seu titol indica es el de donar la benvinguda a aquest nou espai, es tracta d'un blog i avui hem aprés(?) com fer-ho.

Així, doncs, a partir d'ara ja podrem comunicar-nos amb mes facilitat i enviarnos fotografies"guais"
Be res mes i practiqueu força.

Fins aviat i ha disfrutarho.