Es una sort tenir cactus a l'entrada de casa, almenys a ningú no se li acudeix de tallar-los.
Dic això perquè ja l'any passat també m'hi vaig trobar,resulta que tinc un roser, ara ja había començat a florir i había una rosa, vermella com la sang a punt d'obrir-se, el dimecres passat,al arribar de BCN la vaig ensenyar al meu fill, va fer el comentari : quan esclati serà molt "guapa".
Doncs be, a l'endemà al matí ja no hi era, i algunes del jardí de la veïna tampoc.
M'envaiex una forta malícia quan et dones compte que uns brètols es ficant a casa d'altri, nomes per fer mal.
Ja vaig haber de treure figures de pedra, dos tortugues i un esquirol van desaparèixer i les altres les vaig posar al jardí del darrera que no hi ha accés(de moment).
Em queda una rosa, ja s'ha obert, el roser l'he lligat al tronc de l'abet perquè no sigui tant assequible del carrer estan.
Com es pot veure no es una gran rosa, es però LA ROSA i jo la miro i admiro quan surto de casa.
