
Quan arriba la primavera, envaiex l'espai amb mil aromes i una munió de colors que dona alegria a l'esperit.
A la matinada.
Obre la finestra.
Tanca els ulls.
Eixampla les narius.
Para l'orella.
El xiu-xiueix dels ocells que es desperten i del niu estan ens diuen : Bon dia!!!
Amb el primer raig de sol les flors obren els seus pètals i es campen el seu perfum que, com un mantell ens embolcalla.
Es llavors que obrim els ulls per donar gràcies a la vida per totes les coses que ens son donades.
3 comentaris:
BRAVO, cada vegada escrius mes ve semblas una Poetissa. Molt bé no paras de fer cosas novas i macas, continuas sent la mes dissiplinada, i aplicada.
Sí. Si repasses tota la llista de blogs del curset ja ho veuràs que no n'hi ha cap que hagi prosperat tant com el teu, Pilar. Potser és gràcies a hever seguit de prop el món del periodisme, que has agafat tan aviat la mecànica i la gràcia d'anar fent noves entrades.
"Donar gràcies per les coses que ens són donades" Nosaltres te les donem a tu per haver-nos deixat participar de les teves il·lusions:
Gràcies !
Que xulu, estaras contenta!. Ja t'ho dic jo sempre que ets la aumna més dissiplinada de tot el curset.
ENHORABONA t'ho has currat.
Publica un comentari a l'entrada